Pensió alimentària

El Tribunal Superior de Justícia d'Aragó ha resolt un cas interessant  sobre la pensió alimentària que un pare havia estat pagant a la seva filla, ja major d'edat. El punt clau d'aquest conflicte és que la filla va acabar els estudis de grau superior (una formació professional que li permet accedir fàcilment al mercat laboral), va aconseguir una feina amb un contracte indefinit a temps complet i tenia els seus propis ingressos. No obstant això, després de treballar un temps, la filla va decidir abandonar voluntàriament la feina per reprendre els seus estudis iniciant una carrera universitària.

El pare va demanar al jutjat que s'extingís la seva obligació de continuar pagant la pensió, ja que considerava que la seva filla, havent completat una formació suficient i havent demostrat que podia treballar i mantenir-se, ja no tenia dret a continuar rebent aquesta ajuda. El jutjat de primera instància va estar d'acord amb el pare i va eliminar la pensió, però l'Audiència Provincial va revocar aquesta decisió i va dir que s'havia de mantenir la pensió, perquè la filla, en tornar a estudiar, necessitava ajuda econòmica i encara no era independent.

Davant d'aquesta situació, el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia d'Aragó, que al final va donar la raó al pare. El jutjat deixa clar que, una vegada que un fill major d'edat ha finalitzat la seva formació professional i ha tingut una feina en condicions adequades, l'obligació dels pares de pagar la pensió alimentària és només excepcional. És a dir, l'habitual és que s'acabi el pagament, llevat que el fill no hagi finalitzat la seva formació o, per altres motius, encara necessiti ajuda econòmica. En aquest cas, la filla ja havia demostrat que podia guanyar-se la vida, per la qual cosa el tribunal confirma que s'ha d'extingir la pensió.